Prou amb la promoció de l’explotació reproductiva dins els campus d’universitat

Quins perills suposa l’ovodonació? Com s’aprofiten aquestes empreses de les estudiants?

Si ets dona i estudiant segurament t’hauràs fixat algun cop en els anuncis de donació d’òvuls que decoren el teu campus amb aparentada innocència. N’hi ha per tot arreu: en les parets dels passadissos, en els taulers dels patis, fins i tot dins els lavabos. La intrusió de les empreses de clíniques de fertilitat en l’espai estudiantil és innegable – i sobretot, preocupant i inadmissible.

Aquesta pràctica se’ns ven a les dones cisgènere joves com un acte de solidaritat i sororitat, com una forma d’apoderament amb grans beneficis personals. Res més lluny de la realitat. El procés pel qual l’extracció d’òvuls es du a terme comporta conseqüències perilloses que sovint no s’expliquen i son amagades de les pròpies donants, tals com tenir una menopausa precoç, dificultats per quedar embarassada de manera natural, hiperestimulació ovàrica i un consegüent major risc de càncer, entre d’altres. Moltes exdonants expliquen, de fet, que la única raó per la qual accedien a realitzar aquesta operació era per la compensació econòmica que rebrien després: de 600 a 1000 euros. Una d’elles, Aida Martín Gómez, declarà al diari Público que les joves que es qüestionen ser donants han de tenir clar que “estan venent els seus òvuls a un món fosc que trafica amb ells”. Alicia Miyares, de la plataforma feminista No somos vasijas, desmenteix la possibilitat de donar consentiment en aquesta situació: “El mercadeo de óvulos demuestra la falsedad del concepto jurídico del consentimiento. Cuando firmas un contrato donde no te cuentan toda la verdad, donde no hay una información completa, no puede hablarse de consentimiento”.

Un dels anuncis en qüestió

La realitat és que la majoria de dones cisgènere que sotmeten la seva salut física i mental a l’ovodonació ho fan perquè pateixen una gran precarietat econòmica. Les clíniques en son perfectament conscients d’això, raó per la qual omplen les universitats d’anuncis, tal com explica l’associació Feministes de Catalunya: “Les universitàries i els universitaris som l’objectiu d’un biomercat de matèries primeres per a una indústria molt lucrativa que mou més de 600 milions d’euros a l’any a Espanya, segona destinació mundial de turisme reproductiu”. Es volen aprofitar de les joves estudiants de classe obrera amb inestabilitat laboral i pocs recursos pel seu propi benefici: utilitzar els nostres cossos com a mercaderia fàcil. Així com amb els ventres de lloguer, l’ovodonació és part de l’altra cara de l’explotació reproductiva. La periodista Júlia Bacardit ho descriví perfectament: “el que tenen en comú ovodonació i gestació subrogada és l’intervencionisme i el control de la dona jove i fèrtil, objectivitzada per a la reproducció”. Per aquestes raons és inacceptable i intolerable el fet que les universitats públiques, les quals prediquen ser obertament feministes, permetin la promoció d’una pràctica que posa en risc la nostra salut i la nostra pròpia vida, sota l’aparença de progressisme. Cap intrusió del capitalisme té cabuda en una veritable alliberació de les dones i els nostres cossos.

A més a més, aquesta qüestió ve intrínsecament vinculada a la concepció de la maternitat com a objectiu vital de les dones. La nostra capacitat de gestació (com a dones cisgènere) ens defineix com a individus, i aquest fet s’ha instrumentalitzat al llarg de la història. Com bé explica Bacardit: “ara ens ho venen com una decisió individual, però no ho és. L’única decisió és renunciar a la maternitat, perquè ser mare (…) ve tàcitament imposat”. Hem de tenir clar que la maternitat no és un dret ni una obligació, és una opció. La imperant pressió social que empeny a les dones properes a l’esterilitat a trobar una solució en l’ovodonació és igual de maligna que la indústria d’explotació reproductiva en sí mateixa. Al cap i a la fi, les paraules de Bacardit ho resumeixen a la perfecció: “vendre òvuls a canvi de mil euros quan tens l’edat fisiològica ideal per ser mare i pagar quatre xifres per inseminar-te amb òvuls aliens durant la premenopausia em sembla injust”. Així doncs, per un feminisme veritablement alliberador hem d’acabar amb les indústries d’explotació reproductiva i alhora lluitar per una maternitat desitjada, no imposada. I un pas ben important és trencar amb la publicitat enganyosa i manipuladora dins l’espai universitari. Perquè cap estudiant torni a caure en la trampa del sistema que només ens veu com un producte!

MATERIAL CONSULTAT

Feministes de Catalunya. (2021, 18 junio). Stop a l’explotació reproductiva de l’ovodonació. feministes.cat. https://feministes.cat/blog/stop-explotacio-reproductiva-ovodonacio

Sopeña, N. C. (2020, 13 julio). Júlia Bacardit: «Hay que poder ser madre sin comprar los óvulos de las jóvenes que aún se están costeando la universidad». Público. https://www.publico.es/culturas/ovodonacion-espana-julia-bacardit-hay-madre-comprar-ovulos-jovenes-costeando-universidad.html

Sopeña, N. C. (2021, 11 enero). La compraventa de óvulos: el negocio a costa de la salud y de la precariedad económica de las mujeres. Público. https://www.publico.es/sociedad/ovodonacion-compra-venta-ovulos-negocio-costa-salud-precariedad-economica-mujeres.html

Deixa un comentari