Aquest curs l’AEP estem de celebració. L’any 1992 fou el nostre inici oficial dins el moviment estudiantil, a partir del qual hem viscut tres dècades d’esforç, compromís, voluntat, determinació i combat per l’assoliment dels nostres drets estudiantils i una universitat pública i de qualitat.
Esdevenir un sindicat de referència no ha sigut fàcil, però els fruits de la nostra lluita ens atorguen aquesta recompensa, una recompensa que es materialitza en els avenços que hem aconseguit i que ens situa cada cop més a prop del nostre objectiu.
Des de l’impediment de pujada de taxes per sobre de l’IPC, a la rebaixa del 30%, la creació de la PMDUP, la mobilització contra el Pla Bolonya, la LOU i ara contra la LOSU, l’exigència per uns protocols contra les agressions masclistes i LGTB-fòbiques i la firma pel Compromís contra la crisi educativa: la feina que hem dut a terme no es queda curta.
Nogensmenys, encara ens queda un llarg i turbulent recorregut al davant. Les estudiants vivim en un estat d’agitació, precarització i repressió constant: quan no son les retallades, és l’entrada del mercat i el capital al campus, la pujada de preus o l’atac feroç i indiscriminat cap a la nostra llengua, l’aprovació de lleis que volen acabar amb la nostra representació o la ineficiència del rectorat enfront els actes discriminatoris dins l’espai universitari. Nosaltres hem de ser la força primordial per aturar aquests assalts. Hem demostrat que som capaces de transformar la nostra realitat quan ens unim i ens organitzem i ho continuarem demostrant.
Darrere nostre hi ha hagut centenars de militants que ens han obert el camí, que foren les primeres en plantar cara al sistema i que sentaren les bases sobre les quals seguim construint els projectes de futur. L’AEP no seria el que és avui dia sense l’aportació de totes i cadascuna de les persones que n’ha format part al llarg d’aquests trenta anys. El llegat que ens traspassaren segueix viu i latent quan ocupem els carrers amb la mateixa intensitat del primer dia. Un llegat que ampliem i evolucionem any rere any, sense pausa, per a que les militants que agafin el nostre relleu avancin encara més ràpidament que nosaltres.
Sense moviment estudiantil, la universitat no avança. Sense moviment estudiantil, la societat tampoc avança. Som el motor del progrés i els propulsors del canvi. Per això seguim dempeus mantenint els ideals que propulsaren a aquelles primeres militants a formar el nostre sindicat. Agafem-los, exposem-los, fem-los realitat. Això no acaba aquí.
Per l’assoliment d’una universitat pública i de qualitat, visca la lluita estudiantil i visca l’AEP!
Gloria Romero
