Com el capitalisme es beneficia de la lluita pels drets
En el context de la societat de classes, com ho són les societats capitalistes, és fonamental mantenir la propietat privada: per aquest motiu es va crear la família tradicional, per traspassar els béns als hereus. Aquí veiem com s’introdueix un component que també serveix de precedent pera relegar a la dona a un segon pla: la descendència. Resulta important recordar d’on provenen les opressions en la nostra pròpia societat per a no ser enganyats amb falses llibertats socials, ja que si en el nostre context les parelles homosexuals tenen concebuts alguns drets, tan sols és perquè l’Estat ha sigut capaç de desenvolupar mecanismes pels quals aquest model de família pugui generar un nou mercat (consumidors de tot allò que s’etiqueta com LGTB friendly) i a la vegada puguin, cada cop més, tenir algú a qui relegar la seva propietat.
A més a més, al ser complicat formar una família amb fills per a qualsevol mena de parella per la precarització que pateix la joventut, el hàndicap que viuen les parelles homosexuals es difumina, ja que s’està convertint en un problema més generacional (podem intuir com aquí l’estatus de la classe juga un paper fonamental, ja que una família homosexual adinerada no hauria de tenir dificultat per tramitar una adopció o inclús infringir la llei per contractar un ventre lloguer).
Cada cop més, veiem com algunes empreses abanderen la llibertat del col·lectiu LGTB i com això es valora enfront de països que, aparentment, aquest col·lectiu està més restringit. Tanmateix, si posem sota una visió crítica aquest abanderament, observem que darrere d’ell només s’hi amaga hipocresia i interessos per expandir-se davant un nou públic, que el benefici va per als mateixos empresaris que no contracten persones trans en lloc de per a col·lectius que intenten salvar-los de l’exclusió social, que venen banderes LGTB mentre venen llibres sobre com curar l’homosexualitat (cas molt polèmic que succeeix al Corte Inglés durant el mes de l’Orgull), o inclús partits polítics que busquen obtenir vots de la comunitat quan defenen el model de família “tradicional”. Això rep el nom de pinkwashing. Però si no hi hagués ningú en una situació pitjor ens queixaríem més, per aquest motiu es necessita mostrar el patiment de les persones LGTB en altres països, entren en joc així el racisme més ranci que es mostra quan es necesiten calmants per la ràbia nacional.
No és cert que els àrabs homòfobs ho són perquè no han rebut una educació sobre la diversitat i continuen reproduint el discurs que la classe dominant fa hegemònic mitjançant la institucionalització? I no és això el que també passa a Espanya i altres països de l’anomenat primer món? Si aquest segon grup de països poden mirar amb superioritat al primer és perque han trobat la manera de treure partit als interessos personals creats per l’individualisme. Busquen millorar una part de la vida de les persones de classe obrera per així mantenir el status quo ja que els donen -aparentment- més coses a perdre.
No criticaré que es lluiti per mesures que allarguen i milloren la vida de les persones LGTB, però, en poder tenir efectes adversos, es deu ser extremadament crític ambaquestes suposades millores: de veritat volem que les dones formen part d’un exercit colonialista i imperialista? Un país que és un paradís per als homosexuals ha de ser respectat per això tot i que aquest estigui executant un apartheid i un genocidi? Hem de recolzar una artista només per tindre un cos no normatiu i estar en contra del bullying malgrat que recolza obertament Israel?
Ens creen problemes, ens venen la solució i encara els hem de donar les gràcies.
Paloma Navarro @8LeoChan8
