Els dies 16 i 17 de novembre des de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona es realitzarà un referèndum sobre l’opció a l’avaluació única, on hi figurarà la següent pregunta: “Vols que a la UAB hi hagi l’opció a avaluació única?”. Aquesta proposta de model d’avaluació comporta inevitablement canvis de forma, i a continuació us expliquem alguns punts clau d’aquest model que planteja la CAF.
En primer lloc, tot procés avaluatiu ha de contemplar sempre l’opció a una avaluació única a qualsevol estudiant que ho sol·liciti, sense la necessitat de justificar-se. Per altra banda, el procés d’aquesta avaluació alternativa ha de comptar amb dues activitats avaluatives de tipologies diferents i amb un percentatge de la nota final equivalent a l’exigència de la prova. També és important destacar que l’avaluació única no ha de contenir activitats avaluatives basades en l’assistència i la participació a les classes magistrals, de la mateixa manera que cada activitat no podrà dividir-se en diferents sessions. A més a més, el professorat té la competència d’adequar el nivell d’exigència de l’avaluació alternativa al de l’avaluació continua, sense que això condueixi a la realització d’exàmens impossibles d’aprovar, com passa actualment en altres universitats on ja existeix aquest model avaluatiu. Per tal de sol·licitar aquest model s’hauria d’acudir a Gestió Acadèmica o fer-ho de forma telemàtica, podent l’alumne escollir a quines assignatures vol presentar-se pel mètode d’avaluació única i, en cap cas, el canvi de model avaluatiu podria comportar un canvi en el preu de la matrícula. Finalment, el procés de l’avaluació única no pot limitar la nota màxima obtenible, no pot constar a l’expedient acadèmic i l’estudiant tindria el dret de recuperar els exàmens suspesos.
En poques paraules, l’avaluació única és una alternativa al model actual d’avaluació continuada, on l’estudiant podria decidir en quines assignatures fa ús d’aquest. Això, però, no implica una substitució de l’avaluació continuada sinó que cadascú, segons li convingui, podrà acollir-se al procés avaluatiu que prefereixi. Així doncs, aquest model alternatiu d’avaluació permet a les estudiants assolir els coneixements i objectius de l’assignatura a la vegada que permet conciliar la vida laboral i la personal amb els estudis.
No entrarem a parlar sobre la mercantilització de les universitats en profunditat, però és important tenir en compte que des del Tractat de Lisboa i el Pla Bolonya l’educació està esdevenint, cada cop més, un model basat en els interessos del mercat i de les empreses, deixant de banda la importància d’assolir els coneixements i els continguts, així com de fomentar l’esperit crític de les estudiants. El sistema d’avaluació no queda al marge de tot això i s’està veient profundament afectat per aquesta direcció que està prenent l’educació i que reforça l’avaluació continuada. Actualment la UAB exigeix un compromís i un alt ritme acadèmic que impossibilita compaginar els estudis amb les tasques, tant remunerades com no remunerades, i amb la situació personal de cadascú. La implementació del model d’avaluació única també permetria a molta gent entrar al sistema universitari, tant als joves amb pocs recursos econòmics que es veuen obligats a entrar al mercat laboral com a la gent més gran que, tot i estar treballant, té el desig d’ampliar la seva formació i coneixements.
La CAF va fer un formulari que es va enviar a tot l’alumnat de la UAB per tal de saber l’opinió dels estudiants respecte l’avaluació única i si creien necessari implementar aquest model. De la gent que el va respondre més d’un 50% afirmava que havia tingut dificultats per seguir l’avaluació continua i que haurien fet ús del model alternatiu en el cas que aquest hagués sigut possible en el seu moment. Davant de tot això, ens preguntem com és possible que els òrgans institucionals de la universitat estiguin adoptant posicions poc receptives davant d’un model avaluatiu alternatiu que beneficia a totes les estudiants i que permet ampliar drets a totes aquelles persones que actualment no poden accedir al sistema universitari públic. També mencionar que des de la pandèmia de la COVID s’ha evidenciat que les estudiants no tenim cabuda en la presa de decisions i que difícilment es fan efectives les nostres demandes. Això, un cop més, es deu a la mercantilització del sistema educatiu que expulsa a l’alumnat dels òrgans de representació per posar, en el seu lloc, a empreses privades. Si ve tenim representants dels estudiants als òrgans decisoris de la universitat, aquesta representació no és suficient per a tirar endavant les nostres propostes.
És precisament per aquesta falta de receptivitat i infrarepresentació en els espais de decisió que la CAF ha organitzat un referèndum; aquesta eina ha esdevingut la via legítima que permet donar veu a les estudiants i que aquestes decideixin si volen que la universitat ofereixi l’opció a l’avaluació única.
Des de l’AEP creiem molt necessària la implementació d’aquest model alternatiu d’avaluació ja que permet conciliar la vida personal i laboral amb els estudis, a la vegada que amplia l’accés al sistema educatiu universitari. Destacar, també, el referèndum com a instrument legítim que permet escoltar l’opinió popular i com a eina de democràcia directa que serà més necessària que mai davant la possible aprovació de la LCU i la LOSU.
Emma Sarri, Marina Aliagas, Jordi Sorolla (Federació UAB)
