Quina relació pot arribar a tenir l’antifeixisme i la química? Comencem per la llengua, etimològicament la paraula zinc prové del terme alemany ‘Zink’ que significa quelcom afilat o amb punxa aquest va ser el nom a l’element donada la forma punxeguda com cristal·litza després de ser fos.
Seguint amb altres llengües, hi ha una simple coincidència fonètica entre l’element de nombre atòmic 30 i símbol Zn de la taula periòdica, en castellà; i el verb anglès ‘think’. Aquesta homofonia entre idiomes sense voler-ho podria ser la raó per la qual l’antifeixisme i la química van ser tan indissolubles l’un de l’altre per Margarita Wirsing Bordas i Maria Teresa Toral. No només perquè no es varen protegir sota la seguretat de la ciència, malentesa com a neutral i apolítica, sinó armant-se amb els coneixements de la mateixa per plantar cara al feixisme del segle XX a Espanya.
Margarita Wirsing Bordas, no només és el nom commemoratiu d’un carrer de Sant Feliu de Guíxols, un jardí a Barcelona i una sala a la facultat de química de la UB sinó també és el nom complet de la primera dona a obtenir una llicenciatura de Ciències Físico-Químiques a tot l’estat. Filla de família surera, de pare alemany i mare guixolenca, va cursar els estudis universitaris entre el 1928 i el 1933, i va treballar des dels fonaments de l’antifeixisme com ho ha de ser l’educació a totes les edats, generes i classes.
Treballà en docència inicialment com a professora interina, secretaria i comissària directora de l’Institut de Sant Feliu de Guíxols. Pionera en l’ensenyament de les ciències, també va ser conferenciant i va publicar diversos articles de divulgació científica. El seu caràcter militant i el
seu compromís amb la vida cultural, política i social la van fer impulsar iniciatives per conèixer i
millorar la societat que l’envoltava, com ara l’organització de classes nocturnes per a dones
obreres. Durant la guerra civil va participar en l’organització d’actes en favor de l’Exèrcit Popular
i va manifestar-se en favor de la llibertat dels pobles. Sota el pseudònim L. d’Andraitx va publicar
articles a diversos mitjans, entre els quals el “Diario de Barcelona” i la revista “Àncora” de la qual
n’era la redactora i impulsora principal, més tard publicaria un llibre.
En acabar la guerra va ser represaliada pel règim franquista i va patir dos consells de guerra que la van inhabilitar durant dos anys per a l’ensenyament. No va ser fins a finals de la dècada de 1940 que va poder reprendre la seva tasca educativa, mantenint sempre el seu compromís antifeixista.
Maria Teresa Toral, la que seria coneguda com “la Lise Meitner d’Espanya”, va néixer el 1911 era la tercera filla d’una família de set fills culta i acomodada de Madrid. Va rebre l’educació que s’esperava, basada en arts i literatura, però el laboratori fotogràfic del pare sense saber-ho va plantar la llavor de la ciència química de Toral. Estudiant Química i Farmàcia, doctorada en química va acabar investigant amb Enrique Moles al millor laboratori de determinació fisicoquímica de pesos moleculars i atòmics.
Era la investigadora del laboratori que més publicava en revistes d’impacte, aquest èxit científic no va ser encegador davant l’ascens del feixisme a Europa. Molt lluny d’aixoplugar-se a la neutra seguretat del laboratori va fer d’aquest una eina més pel front republicà: un taller d’explosius, defensant la ciutat de Madrid durant el setge de 1936 de la Guerra Civil. Inclús l’explosió d’una de les bombes va fer que patís diverses intervencions de cirurgia estètica al rostre.
Detinguda el 1939, interrogada durant vuit dies, uns mesos més tard serà sentenciada a dotze anys. Malgrat que les condicions inhumanes va donar classes d’anglès a les preses, dibuixava i s’encarregava de la infermeria de la presó fent el possible per ampliar el temps de convivència entre mares i fills. El seu pas per presó va reafirmar la convicció antifeixista de Toral en la lluita contra la repressió del règim. Un indult general la deixa en llibertat condicional, com no podia tornar a investigar va fer-se càrrec d’una farmàcia, que passà a ser el centre de reunions clandestines de la guerrilla urbana. Poc temps després va ser detinguda arrel un interrogatori a un dels guerrillers que desvelà la farmàcia com el seu amagatall secret.
Un altre cop detinguda i torturada ingressà en presó. El món sencer va fer ressò del judici franquista que podria condemnar a mort a Toral i a dues dones més, el dia de la dona d’aquell any se’ls va dedicar. Les dues filles de Marie Curie, Eva i Irene Curie, van assistir-hi amb un grup d’espectadors internacionals, fins i tot el New York Times demanà la garantia de no executar “la Lise Meitner d’Espanya”. Finalment la sentència quedà reduïda a dos anys.
Un cop en llibertat, s’exilia i troba a Mèxic un país més obert en el qual retorna al món de la investigació i la docència universitària. Nogensmenys, inicia la seva faceta més reconeguda al país americà amb l’art dels gravats que dominava a la perfecció donada la seva alta destresa en el treball manual, d’afegitó va dur a terme investigació en el camp de superfícies unint els dos mons.
La Maria Teresa Toral és la unió de convicció, destresa i capacitat; de l’antifeixisme, la ciència i l’art; sense necessitat de robar-li el nom a la Lise Meitner.
Quelcom afilat o amb punxa així és l’amenaça del feixisme sempre i amb un coneixement crític i la intel·ligència pràctica que proporciona la ciència es pot combatre. Per una ciència crítica, compromesa i no encegadora.
Hector Aznar
