Com ja saben, la plaça universitat fa més d’una setmana que és ocupada per persones de totes les edats i procedències. Fruit d’aquesta acampada reivindicativa no han estat poques les veus reaccionàries que han aprofitat per escampar tota mena de mentides i tergiversacions amb l’objectiu de desestabilitzar-la i, per què no, fer una mica de campanya.
El matí del 30 d’octubre va ser el punt de partida. Nombrosos militants del moviment estudiantil ocupaven la plaça amb les seves tendes, màrfegues, sacs de dormir i escasses provisions. D’aquesta llavor naixia un manifest molt clar (llegir-se els manifests és de gran ajuda): l’aturada immediata de tota la repressió que estaven patint els indignats per la sentència del procés, la condemna de la violència per part del president del govern Pedro Sánchez i que demostres estar disposat negociar i dialogar, que es garanteixi l’amnistia total als presos i preses polítiques, el restabliment dels drets civils que ha segrestat la sentència del suprem i, finalment, un futur digne per la nostra generació.
Aquesta crida va tenir un gran èxit, ràpidament s’hi va sumar gent de totes les edats i nacionalitats, es van celebrar les primeres assemblees, i van sorgir les comissions que s’encarreguen d’organitzar la quotidianitat del campament. Comissions per gestionar les imprescindibles donacions que han anat rebent aquests dies, comissions per organitzar totes les activitats, comissions que preparen tots els àpats, comissions que vetllen per la seguretat de tothom (recordem que és Barcelona i en qualsevol moment pot aparèixer algú amb una catana)…
Els dies a l’acampada comencen a les 8:30 h amb una sessió d’estiraments, després s’esmorza i fins al dinar es programen tallers pràctics i xerrades. Un cop dinats acostuma a haver-hi alguna activitat més, una assemblea i després de sopar projecten documentals de diverses temàtiques socials i pel·lícules. Músics com Berri Txarrak, Fermin Muguruza, Roba Estesa o Ira entre molts altres han volgut donar suport a l’acampada actuant-hi allí de franc.
Els han acusat de pertànyer a partits independentistes concrets i de fer tot això amb l’objectiu d’aconseguir la independència. La realitat, lluny de totes aquestes mentides, és que lluiten per la defensa dels drets civils, pel feminisme, pels drets LGTB, per l’ecologisme, contra el feixisme, en definitiva per la justícia social. També els han acusat de ser uns mandrosos que estan de festa tot el dia. En canvi, han demostrat ser un agent actiu del barri participant per exemple en l’aturada de desnonaments.
No es pot saber amb certesa quant de temps més hi estaran allà. Fins que es compleixin la totalitat de les seves demandes, diuen alguns. El que sí que podem saber és que com més persones s’hi sumin més forta serà la seva veu i més lluny arribarà el seu impacte.
Per Lucía Aliagas i Aitor Granados. Fotografia de Joana Bregolat.
